PREHISTÒRIA-APUNTS

EVOLUCIÓ HUMANA 

Hola a tots i benvinguts a un nou videotutorial, estem en Història de 1r de l’ESO, en el projecte “Viatge Prehistòric” i a continuació iniciarem aquesta tanda de vídeos comentant alguns aspectes generals de la Prehistòria. A grans trets, aquesta etapa és la més llarga, i amb molta diferència, de les etapes de la Humanitat, ja que comprén des de l’origen de l’ésser humà fins a l’aparició de les primeres civilitzacions al caliu de l’escriptura, vora 5.500 a.C. Així doncs, els homes canviaren el seu aspecte físic de manera significativa, fabricaren tot tipus d’útils i desenvoluparen una tecnologia moderna i n’aprengueren a viure entre ells mateixos, en efecte, en societat. 

En primera instància, observem al mapa com els homínids més antics se situen a la Vall del Rift. Una enorme falla, és a dir, una gran escletxa de la terra, produïda per diversos canvis climàtics, obligà els primers homínids a alçar-se per sobreviure en un medi cada volta més hostil. 

Quant al procés d’hominització destaquem els següents aspectes: - El canvi de la posició vertical a la marxa bípeda, que proporcionava una visió més ampla i un major ús de les mans. - El desenvolupament del cervell i la capacitat cranial. - La disminució de la mida de les mandíbules i de les dents. - L’aparició del front pla i la presència del mentó, ja pròpiament humà. - I, darrerament, tot plegat, contribuí a augmentar la intel•ligència i, per tant, aparegué el llenguatge i la capacitat de comunicació entre humans, juntament amb la fabricació d’instruments i tècniques pròpies de dominar i alterar el medi circumdant. 

Pel que fa a l’evolució humana, hem de ressenyar els següents aspectes a través de dades i trets comuns: - Australopithecus afarensis: nasqué a la Vall del Rift a l’Àfrica oriental fa 3’5 milions d’anys i simplement fa servir pals i pedres, no obstant això, no desenvolupa pas una tecnologia pròpiament dita. Endemés, ja és bídep. - Homo hàbilis: també natural de l’Àfrica oriental, aparegué fa 2’3 milions d’anys i encetà la fabricació d’objectes com còdols afilats. Ja s’hi comunica. - Homo erectus: de la mateixa manera, també de l’Àfrica oriental, fa 1’6 milions d’anys, s’expandí i colonitzà Àfrica i bona part de l’actual Euràsia. Desenvolupa els cèlebres bifaços, caça en grup i fa servir el foc. - Homo neanderthalensis o home de neandertal: íntegrament europeu, és una evolució directa de l’anterior amb una cronologia que s’extén des de fa 300.000 anys fins a la seua extinció, fa uns vora 40.000 anys. Convisqué amb l’homo sàpiens i algunes de les seues característiques és que ja celebra els primers soterraments. - Homo sàpiens: també apareix a l’Àfrica oriental fa uns 200.000 anys i s’expandix per tots els continents. A més a més, mostra ja les primeres manifestacions artístiques i confecciona útils de certa complexitat com arpons. 

COMUNITATS DE CAÇADORS RECOL•LECTORS 

Hola a tots i benvinguts a un nou videotutorial, estem en Història de 1r de l’ESO, en el projecte “Viatge Prehistòric” i a continuació prosseguim amb la série de vídeos relatius a aquesta etapa. Així doncs, hem d’advertir, d’entrada, que el mot Paleolític significa, literalment, “pedra vella”, i que perdurà durant gairebé dos milions i mig d’anys. És l’etapa, per tant, més llarga amb molta diferència de la Història de la Humanitat i la seua importància és capital. 

Hem de ressenyar en primer lloc que les primeres formes de vida humana es basaren en la depredació d’animals, en efecte, la cacera, juntament amb la recol•lecció de fruits i pesca. Per aquest motiu, els primers éssers humans eren nòmades i vagaven pel territori a la recerca de menjar i refugi segons les condicions que l’envoltaven. De fet, el sedentarisme no arribarà fins la Revolució Neolítica. En segon lloc, fa 400.000 anys l’Homo Erectus donà un salt de qualitat per a la humanitat descobrint. Aquesta troballa casual significà un canvi substancial en el mode de vida humà, atès que permetia escalfar-se, il•luminar coves i, sobretot i més important, fer més digeribles els aliments. En tercer, i darrer, lloc, els homes primitius fabricaren instruments a través de pedres tallades que més endavant esdevindrien autèntiques peces d’un formidable ús, com ara la fabricació de bifaços, pedres tallades que es feien servir per tallar fusta, trossejar animals o perforar ossos, fets de sílex, un mineral de gran duresa que amb forts colps es podia modelar. Endemés, implementaren alguns instruments introduint-ne de nous materials com l’os i la banya

COMUNITATS AGRÍCOLES I RAMADERES. EL NEOLÍTIC 

Hola a tots i benvinguts a un nou videotutorial, estem en Història de 1r de l’ESO, en el projecte “Viatge Prehistòric” i a continuació prosseguim amb la série de vídeos relatius a aquesta etapa. Així doncs, hem d’advertir, d’entrada, que el mot Neolític significa, literalment, “pedra nova”, i que perdurà durant uns vora 5.000 anys entre el 10.000 i el mateix 5.000 a.C. És la segona etapa, per tant, més llarga de la Història i que inaugura una autèntica revolució pel descobriment de l’agricultura i la ramaderia i els inicis de la jerarquització de la societat. 

Si observem, d’entrada, el mapa, trobem com les societats neolítiques s’expandixen per tot el planeta. En el cas d’Euràsia, al voltant de dos dels rius més cèlebres de l’antiguitat, a saber el Tigris i l’Eufrates. Assistim, així mateix, també hem de comentar un element bàsic del neolitisme és que a través de l’observació empírica de la natura i els fenòmens que l’envolten, l’home aprengué que les llavors soterrades originaven plantes noves. Heus ací l’origen de l’agricultura. També, la mateixa examinació del comportament dels animals permeté la domesticació d’aquests i els inicis de la ramaderia. Tot plegat, el fet de no haver de desplaçar-se per cercar aliments perquè es conreaven a la rodalia dels poblats i la cura dels ramats comportà un procés de sedentarització de les poblacions. 

Per tant, les noves feines agrícoles dels poblats feren necessari la construcció de nou instrumental agrícola com és el cas de la corbella, el molí, l’arada o la destral. A més, es desenvolupà la ceràmica per transportar aliments, de la mateixa manera que el fus i el teler per confeccionar vestits. A grans trets, i com a cloenda, els poblats com el que observem al darrere eren comunitats autosuficients, amb cases de palla i fang, sitges per emmagatzemar i tot tipus de plantes i animals per practicar tant l’agricultura com la ramAderia. 

ELS PRIMERS METAL•LÚRGICS. L’EDAT DELS METALLS 

Hola a tots i benvinguts a un nou videotutorial, estem en Història de 1r de l’ESO, en el projecte “Viatge Prehistòric” i a continuació prosseguim amb la série de vídeos relatius a aquesta etapa. Així doncs, hem d’advertir, d’entrada, que la metal•lúrgia s’inicià al Pròxim Oriental cap al V mil•lenari a.C amb la intenció d’elaborar joies, elements ornamentals i d’altres eines, fins i tot armes. 

Hem de fer, doncs, un recorregut cronològic per les etapes que componen l’edat dels metalls. - Comentem primer l’Edat del Coure, nascuda al 5.000 a.C. amb el coure i el naixement de collars, braçalets, anells o armes, senyals inequívocs de poder i distinció. - Continuem amb l’Edat del Bronze, iniciada al 3.000 a.C. amb la consagració de les armes, destinades a una minoria social, i amb objectes com punyals, espases, escuts o cascos. Els objectes ornamentals se’n dirigixen cap a la fabricació de fermalls de cinturó, fíbules o torques. - Darrerament, i com a cloenda de l’apartat, el ferro, que s’instaurà al 2.000 a.C. aportà la confecció de ferramentes agrícoles com destrals, podadores o arades, per un costat, i d’armes molt més dures i poderoses que les de bronze, per un altre. 

El primer fet que hem de destacar de la metal•lúrgia és que l’elaboració minuciosa i detallada dels objectes que hem descrit suara comportava explícitament una especialització i divisió del treball, fet que es manifestà en l’aparició d’artesans que produïen les primeres mercaderies de l’ésser humà. Tot seguit, açò s’adreça unidireccionalment a l’estimulació de la fabricació de productes i l’intercanvi comercial i, per consegüent, el desenvolupament de la navegació, el transport terrestre i la invenció de la roda. Per tant, l’acumulació de riquesa i les diferències socials palesen la jerarquització de la societat sota les directrius del poder ferri de la tribu. Sorgixen, d’aquesta manera, els primers clans guerres, amb cabdills i monarques al capdavant, que defensaven el seu territori front a atacs exteriors. 

La Prehistòria a la península Ibèrica i el País Valencià. 

Hola a tots i benvinguts a un nou videotutorial, estem en Història de 1r de l’ESO, en el projecte “Viatge Prehistòric” i a continuació prosseguim amb la série de vídeos relatius a aquesta etapa. Així doncs, hem d’advertir, d’entrada, que encetem l’apartat de la Prehistòria a la península Ibèrica i la Comunitat Valenciana mostrant l’evolució de les formes de vida de les comunitats prehistòriques.

En primer lloc, i comentant aspectes de la cronologia bàsica, la població peninsular està datada des del 800.000 a.C. durant el Paleolític fins a l’Edat del Ferro, al primer mil•lenni a.C. Així mateix, situem els principals jaciments a llocs com Altamira, Nerja o Atapuerca, bressol de la civilització peninsular, i a d’altres indrets valencians com la cova del Parpalló i la Cova Negra a la zona sud, o la Valltorta, al nord. T

al i com avançàvem adés, els primers pobladors peninsulars d’origen africà s’establiren fa vora 800.000 al jacimient burgalés d’Atapuerca i amb una espècie pren el nom d’Homo antecessor. En el cas del País Valencià, les troballes han revelat que els primers habitants es daten aproximadament fa 400.000 anys. A més a més, aquestes comunitats desenvoluparen una cultura de l’art molt rica, i esdevingueren les primeres manifestacions artístiques peninsulars, dividides en dues zones: la cantàbrica, amb una representació d’animals molt naturalista i de colors vius, on destaquem la famosa cova d’Altamira; i també la zona mediterrània, molt més jove, amb una datació del 6.000 a.C. amb una tècnica més esquemàtica i amb escenes de grup on s’hi representen escenes del dia a dia, de la quotidianitat, de la mà de caçadors, recol•lectors... a grans trets, els primers neolític aparegueren a la península cap al 7.000 a.C. i passaren de la vida en coves a la formació de petits poblats. Dedicats fonamentalment a la ramaderia i l’agricultura, desenvoluparen una rica ceràmica anomenada cardial, de cardium, és a dir, decorada amb incisions de petxines. En darrera instància, l’Edat dels Metalls estigué comandada per les cultures de Los Millares al coure i El Argar al bronze, jaciments almeriencs. A més a més, també es construïren com a la resta d’Europa poblats fortificats i megàlits. Per la seua part, al País Valencià sorgiren les coves de soterrament com és el cas de la Cova de les Llometes d’Alcoi, situada en un clevill natural. S’albirava ja l’entrada de les primeres grans civilitzacions que ocuparen la península durant els albors de l’antiguitat. 

Bé, fins ací el nostre videotutorial de hui, espere que us haja sigut d’ajuda i ens veiem a classe.